Mataró: El govern ha ocultat solucions de l'informe sobre Can Fàbregas


 Dimarts 15 d'octubre la CUP ha denunciat en roda de premsa que en l'informe de l'empresa municipal PUMSA sobre els estudis de "trasllat" del conjunt catalogat de Can Fàbregas i de Caralt no s'hi tenen en consideració totes les possibilitats.



El passat dimarts el sr. Ramon Bassas (PSC-PSOE) presentava la proposta de "desmuntatge" de la nau i la construcció d'una rèplica de nova planta a l'altra vorera del carrer Biada, tot aprofitant alguns elements ornamentals originals. El regidor d'Urbanisme assegurava que aquesta era "la millor opció" per fer compatible la nau catalogada i la construcció d'un centre comercial de El Corte Inglés en el solar on ara hi ha Can Fàbregas i de Caralt.



El que no havia explicat el sr. Bassas és que aquesta és només una de les tres propostes de l'arquitecte Josep Maria Puig Boltà, a qui PUMSA havia encarregat un estudi sobre la viabilitat del "trasllat".



Estudi de Josep Maria Puig Boltà 566.17 Kb



Informe el·laborat per PUMSA 1.73 Mb



L'arquitecte proposa tres opcions:



1). La rehabilitació de la nau, amb un cost econòmic d'entre 600.000 i 900.000 euros.



2). L'enderroc i construcció d'una rèplica amb materials nous, amb un cost econòmic de 1.200.000 euros.



3). L'enderroc i construcció d'una rèplica amb aprofitament d'alguns elements ornamentals de l'original, amb un cost econòmic de 1.650.000 euros.



Per tant, és absolutament fals que la tercera opció sigui la "millor", i a més resulta ser la més cara econòmicament.



Estat actual de l'edifici



L'informe de Puig Boltà fa una anàlisi de l'estat actual de l'edificació on exposa que "L'estat constructiu actual de l'edificació principal i dels dos cossos de planta baixa és bo, ja que el mal aspecte que tenen és per una manca de manteniment en els últims anys, però no ha estat malmesa la seva estructura". Afegeix que per poder suportar les exigències d'avui en dia "caldria una modernització i per tant la conclusió és que seria profitable només l'envolvent, les parets exteriors, les façanes, i prou".



Catalogació justificada



Pel que fa a la catalogació de l'edifici, Puig Boltà afirma que està plenament justificada, i afegeix "Que sigui una part important de la història de la ciutat justifica la seva catalogació com a patrimoni arquitectònic però la seva preservació ha de suposar una modernització i adaptació a les necessitats i normatives vigents per a fer-lo realment útil avui".



Objectiu de l'informe



Segons el seu autor, "Aquest informe no entra en el debat de si aquesta preservació ha de suposar necessàriament la seva conservació, modernització i restauració en l'ubicació actual o el seu trasllat, conservació parcial, modernització i restauració en una altra ubicació. Hi ha un debat ciutadà sobre el tema, unes intencions de l'equip de govern, unes lleis urbanístiques que el condicionen a partir de la seva catalogació, unes opinions poc reflexionades d'Oriol bohigas, unes votacions anul·lades del Consell del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, les decisions del Departament de Cultura de la Generalitat, i el sentit comú. La funció d'aquest informe és complementar, informar, calcular i en definitiva donar dades per a la reflexió i decisió final, debat que han de tenir el govern i la ciutat".



Estat de la xemeneia



Pel que fa a aquest element arquitectònic, l'informe diu que "la xemeneia en el seu estat actual no es pot salvar" degut a que no és possible amb mitjans raonables centrar el seu centre de gravetat, que es troba desplaçat. Puig boltà diu que "es fa necessari i inevitable el seu enderroc, i si es plantegés la seva reconstrucció suggereixo que es faci recuperant els materials amb els que està construïda i es reutilitzin en una nova ubicació. Això no és cap disbarat ja que la recuperació seria molt fàcil".



Condicions de l'estudi: calcular "sobrecostos"




Puig Boltà fa els seus estudis condicionat per les imposicions del govern. Ha de calcular "quin sobrecost representa mantenir l'edifici en la seva ubicació actual" amb la condició que s'hi facin "quatre soterranis sota d'ell fent el supòsit que al seu entorn s'hi construeixi un centre comercial" i l'altra opció és l'enderroc i "trasllat" amb dues variables: amb i sense aprofitament de materials originals.



Opció 1: manteinment de l'edifici



L'autor afirma que "És possible construïr una nova edificació comercial a l'entorn de la nau de Can Fàbregas, incloent-la o no a nivell funcional a la nova activitat, sense que aquest manteniment suposi un greu problema constructiu i econòmic, i alhora disposar inclòs sota la vella edificació de quatre plantes soterrrani destinades probablement a aparcament". I explica que senzillament "Cal utilitzar procediments constructius diferents als que s'utilitzarien si l'edificació antiga no hhi fos, però no tenen pas un grau de dificultat que converteixin l'operació en inviable ni constructiva ni econòmicament", i tot seguit explica tècnicament la metodologia a seguir.



L'arquitecte reflexiona que "probablement és l'opció a priori més desitjada per la majoria de gent però hi ha un risc alt que l'edifici el disfruti privadament El Corte Inglés i no pas els ciutadans com a edifici per equipament públic", sense saber que el regidor d'Urbanisme té la intenció de cedir l'explotació de la rèplica (de la tercera opció) a un "operador privat". Perquè així "no costi ni un duro" a l'Ajuntament.



El "sobrecost" d'aquesta operació està pressupostat en 600.000 euros, que serien 900.000 euros "si s'inclouen sostres interiors i teulada nova".



Opció 2: enderroc i rèplica amb materials nous en nova ubicació




La segona opció imposada per l'equip de govern és l'enderroc i construcció d'una rèplica amb materials nous en una altra ubicació (a la vorera del davant). Segons Puig Boltà "L'enderroc tal i com l'analitzem en aquest apartat és força traumàtic, ja que es tracta de destruïr l'existent sense cap tipus d'aprofitament dels elements constructius característics. Per tant la maquinària que correspongui, i en la mesura que és un edifici aïllat, entra a sac i destrueix el que bona part de la ciutat considera que cal conservar físicament i en la mateixa ubicació. És per evitar-ho del tot ja que la repercussió des del punt de vista psicològic és totalment negativa".



Tot i així, calcula el "sobrecost" en 1.200.000 euros, però no s'està de dir que "aquesta és una opció còmoda, més cara que la primera i més barata que la tercera, però indesitjable en el sentit que això és precisament el que no s'ha de fer mai amb el Patrimoni Arquitectònic, és a dir un enderroc total per a fer una reconstrucció igual i total. Tot i que considero que la rèplica podria ser idèntica, s'hauria perdut l'original (…)". Tot seguit explica que "els sentiments de les persones hi són cap a les peces originals que porten sobre les espatlles tota la càrrega de la seva història, i una còpia és només una còpia, és un objecte igual però no autèntic i amb això els sentiments s'esvaeixen".



I ho remata afirmant que "El Patrimoni Arquitectònic, perquè és arquitectònic cal utilitzar-lo i aquesta utilització implica una manipulació necessària de modernització i adaptació a nous plantejaments, però aquí no hi entren els mimetismes de peces que han estat destruïdes".



Opció 3: enderroc i rèplica amb aprofitament de peces de l'original en nova ubicació



L'arquitecte autor de l'informe encarregat per PUMSA afirma que aquesta opció "es tracta no d'un enderroc sinó d'un desmuntatge amb una repercussió social no tan forta i per tant des del meu punt de vista més acceptable i assumible que l'anterior [l'enderroc a sac]. Es tracta de fer obres d'encapçament amb estructtures metàl·liques dels elements d'obra vista que venen representats en la documentació gràfica, carregar-les en transport i traslladar-les, emmagatzemar-les i col·locar-les al lloc que els correspongui a mesura que es va aixecant el nou edifici en el nou emplaçament". I tot seguit explica la tècnica a seguir.



El pressupost del "sobrecost" d'aquesta operació és de 1.650.000 euros, el més car dels tres analitzats.



Energia solar i aire condicionat



En un debat a Mataró Ràdio el dimecres 10 d'octubre el regidor d'Urbanisme sr. Ramon Bassas va arribar a afirmar rotundament que encara que es volgués mantenir l'edifici en la seva ubicació original "caldria enderrocar-lo per posar-hi un aparell d'aire condicionat o fins i tot una sola bombeta".



Això no és exactament el que diuen els estudis de Puig Boltà, que expliquen que "Una problemàtica comuna als edificis patrimonials és lo malament que hi encaixen algunes instal·lacions com plaques de captació d'energia solar o màquines d'aire condicionat. Està clar que aquestes necessitats i obligacions per llei d'assumir sistemes que no impliquin l'emissió de més CO2 que el permès (…) caldria resoldre-les amb sistemes de geotèrmia, a través de les quals podem refredar o escalfar fluïds amb un consum electric mínim". Precisament diu que la geotèrmia és la solució i no pas que per posar una bombeta cal enderrocar edificis.



Conclusions de l'informe Puig Boltà



"El Patrimoni Arquitectònic, o qualsevol patrimoni artístic o cultural, s'ha de conservar en el seu millor estat original. Això no és qüestionable i menys quan té una qualificació de patrimoni oficial", i continua dient que "El patrimoni arquitectònic, però, té un emplaçament fix i en general són elements que han estat útils i està bé que ho continuïn sent, entre altres coses perquè si no és així es degrada".



"Tot el patrimoni arquitectònic reconegut ha estat construït en anys anteriors. Potser ha portat bé la càrrega dels anys, però el que segur que necessita és una modernització i posada al dia que no té", com ara "prestacions de seguretat, comoditat i limitació de la demanda energètica ara exigibles".



Puig Boltà afirma que "Quan només parlem de l'objecte patrimonial les reflexions anteriors queden restringides al propi objecte, però ara a Mataró es planteja que la reutilització arribi fins i tot a un canvi d'ubicació perquè hi ha interessos que es creuen prou potents com perquè aquest desplaçament es consideri acceptable".



Conclusions de la CUP



Per tant, el que diu l'informe de Puig Boltà no és el que Bassas diu que diu aquest informe. Hi ha hagut una lectura esbiaixada on s'han obviat parts de l'estudi que no avalen els interessos del govern perquè asseguren que la rehabilitació de Can Fàbregas i de Caralt és compatible amb la ubicació de El Corte Inglés, fins i tot amb quatre plantes d'aparcament soterrat que el govern vol fer just a sota de la nau catalogada.



La CUP ja havia criticat la proposta de trasllat, perquè entenem que Can Fàbregas i de Caralt és compatible amb qualsevol nou ús social que s'hi vulgui desenvolupar, sigui quin sigui aquest ús.



 





NOTÍCIES DE PREMSA:



• capgros.cat: Bassas defensa que reconstruir Can Fàbregas és la millor opció



• capgros.cat: La CUP acusa el govern d'ocultar alternatives sobre Can Fàbregas



• capgros.cat: Bassas nega que el govern hagi amagat informació sobre Can Fàbregas