La CUP Garrotxa dóna tot el seu suport a la moció presentada per l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí de la Garrotxa, on es demana al Ple de l'Ajuntament d'Olot que exigeixi al regne del Marroc la llibertat de tots els presos polítics sahrauís, inclòs el Grup de 24 presos de Gdeim Izik, recentment condemnats per un tribunal militar marroquí, així com demanar la protecció dels drets fonamentals del poble sahrauí, destacar la necessitat d'un mecanisme internacional de seguiment dels drets humans al Sàhara Occidental i donar suport a una solució del conflicte basada en l'exercici del dret a l'autodeterminació del poble sahrauí, com estableixen nombroses resolucions de les Nacions Unides.

Els fets
Informació d'Aina Torres Rexach - La Directa

Les sentències condemnatòries fan referència als actes de violència que es van produir el 8 de novembre de 2010 quan el campament de protesta de Gdeim Izik, als afores d'Al-Aaiun, va ser dissolt violentament per la policia marroquina causant víctimes i desaparegudes. Aquest campament de més de 20.000 persones pretenia denunciar la precària situació en què viuen les sahrauís al Territori No Autònom del Sàhara Occidental, últim territori d'Àfrica pendent de descolonització sota tutela del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

Durant els enfrontaments van morir 11 policies marroquins i 2 sahrauís. Davant d’això, el govern del Marroc va detenir a 24 sahrauís per responsabilitzar-los de la mort d'agents marroquins. Posteriorment, i tot i no tenir jurisdicció sobre el Territori No Autònom del Sàhara Occidental, el règim marroquí va procedir a jutjar-los en un tribunal militar que, segons el parer de nombrosos observadors internacionals, no va comptar amb les degudes garanties per falta de proves. Les armes amb què suposadament van ser assassinats els agents no tenien empremtes dactilars dels acusats. A més, només es va practicar una prova forense i no es va realitzar cap test d'ADN.

Amnistia Internacional rebutja el procés i la condemna

Després de nou dies de judici i set hores de deliberació el tribunal militar marroquí va condemnar a nou activistes a cadena perpètua, a quatre a 30 anys de presó, a altres deu a penes d'entre 20 i 25 anys i als dos últims a dos anys de presó.

“Les autoritats marroquines no han fet cas a les peticions per a què es jutgi els acusats en un tribunal civil independent i imparcial. En lloc d’això, han optat per un tribunal militar on els civils mai no són jutjats amb les garanties suficients”, diu Ann Harrison, directora adjunta del Programa per a l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica d'Amnistia Internacional. “Resulta preocupant que les autoritats tampoc no hagin fet cas de les denúncies de tortura i confessions obtingudes sota coacció dels acusats sahrauís”, afegeix Harrison.

Alguns dels càrrecs presentats contra els acusats —entre els quals hi ha membres d’organitzacions de la societat civil i activistes polítics sahrauís— són els de pertinència a una organització criminal, violència contra un funcionari públic i profanació d’un cadàver.

Diferents institucions europees, parlaments nacionals i el propi Parlament Europeu han denunciat aquestes violacions i han exigit que la Missió de les Nacions Unides desplegada a la zona (MINURSO, Missió de Nacions Unides per al referèndum al Sàhara Occidental), vetlli pel respecte als drets humans del poble sahrauí.