Fa mes de 5 anys el Consell Comarcal de la Garrotxa va decidir fer una planta de triatge de residus a la comarca de la Garrotxa. Després d’explorar la possibilitat de fer-la en altres municipis (Sant Ferriol, Sant Joan les Fonts i Montagut) es va prendre la decisió política de construir-la a Sant Jaume de Llierca. No només van decidir a quin poble, sinó també a quin lloc s’havia d’ubicar: un terreny agrícola al costat del riu Fluvià.

Els veïns de Sant Jaume es van mobilitzar contra aquesta decisió arbitrària, primer posant pancartes als balcons, i després creant una associació veïnal de rebuig que va organitzar diferents jornades de debat i una consulta popular. El resultat de la consulta va ser aclaparador, en contra de la planta (1).

Fa quatre anys, l’Ajuntament, oposat a la planta, batallà al Consell Comarcal contra aquesta decisió despòtica. Davant, però, l’actitud tancada del Consell controlat per CiU, féu un pas enrere i acceptà que la planta es fes a Sant Jaume, no en el terreny agrícola de la vora del riu sinó en una zona industrial de la vila que Ajuntament i propietat privada estaven disposats a cedir.

La zona industrial del Pla de Politger està situada sobre una gran llosa basàltica impermeable. El terreny agrícola proposat inicialment pel Consell es troba sobre un terreny qualificat de molt permeable, de manera que qualsevol vessament afectaria greument la llera del riu i els aqüífers de la zona (principal font d’aigua potable per la població del sector).

Sorprenentment, el que semblava una claudicació del nou ajuntament, va ser rebuda amb més hostilitat encara que abans, tant per part de la presidència del Consell Comarcal, com per part d’altres alcaldes de CIU, destacant-ne l’alcaldessa de Montagut i Oix, que va insistir en que s’havia de fer en el terreny agrícola proposat a dit pel Consell.

Davant d’aquesta contradicció, és lícit suposar que potser són uns interessos especulatius els que fan que el Consell Comarcal tingui aquesta fixació política per l’ubicació inicial que, com a mínim desde un punt de vista medioambiental, entenem que es pot considerar absurda. L’única explicació raonable, la trobem en comparar el preu de venta del terreny per part de l’antiga propietària, amb el valor del terreny que consta en el pressupost de la planta. Aquests terrenys haurien multiplicat moltes vegades el seu valor, sense cap justificació aparent.

El Consell Comarcal sembla estar obsessionat no en fer una infraestructura que permetés fer el triatge dels residus que es produeixen a comarca, sinó en comprar i urbanitzar una finca determinada. Fins i tot quan el cost que representa la seva opció pot ser molt elevat respecte a d’altres opcions.

Per això es feren actes de protesta en les reunions del plenari del Consell Comarcal, per part dels Veïns i l’ Ajuntament. Militants de la CUP varem recolzar físicament la protesta, junt amb ecologistes i gent d'ERC.

Situació Actual:

El Consell Comarcal vol tirar endavant la seva proposta inicial, tot i el rebuig popular, i ja ha procedit a fer l’aprovació del projecte. “Afortunadament” la Generalitat no té prous diners, però el conseller Santi Vila els recolza, i l’ajuntament de Sant Jaume de Llierca ha demandat judicialment al conseller.

Mentrestant, un fet ho canvia tot. Ben aviat entrarà el funcionament la planta de triatge de residus d’ Orís-Osona, la qual s’ha construït en zona industrial . Doncs bé, pel que fa a la planta esmentada, aquésta ha quedat sobredimensionada i amb capacitat de processar gran part dels residus de la Garrotxa, fet que els interessa, per treure-li un bon rendiment a la mateixa.

Davant d’aquest fet, però, tots els 'interessats en la planta de Sant Jaume' han posat el crit al cel, clamant per el cost energètic del transport de camions i l’impacte ambiental derivat (sense calcular l’impacte ambiental ni el cost energètic de la planta a la Garrotxa).

Molts pobles del sud de la comarca (per exemple Sant Feliu de Pallerols o la Vall d’en Bas)  tenen menys quilòmetres per anar a Orís-Osona  que per anar a una hipotètica planta de triatge a Sant Jaume i d’allà a l’abocador del Clot de les Mules de Beuda. Altres pobles del centre-oest de la comarca (com les Preses o la mateixa capital d’Olot) tenen una petita diferència de quilòmetres de més, però el fet de no haver de travessar la ciutat de Olot ja ho compensa. Al nord de la comarca els camions simplement han d’anar anar a l’abocador actual de Clot de la Mula. Si l’abocador actual rebés els residus de menys pobles, la vida útil de l’abocador s’incrementaria dels 10 anys a 33 anys.

Pel tot això abans exposat, des de la CUP de la Garrotxa proposem recolzar els veïns de Sant Jaume de Llierca per a dir que:

PRIMER: La CUP està totalment en contra que es tiri endavant el projecte de la planta de triatge, ni a Sant Jaume ni a cap altre emplaçament de la comarca.

SEGON: Apostem per un model sostenible que prioritzi la reducció de residus a partir de la conscienciació ciutadana i no macroprojectes amb un alt cost econòmic i ambiental en un espai d’alt interès biològic i paisatgístic.

TERCER: La Garrotxa ha patit ens els darrers anys múltiples atacs al territori (contaminació dels aqüífers pels purins, transgènics, abandonament del PEIN Alta Garrotxa i del PN de la Zona Volcànica de la Garrotxa, creixement urbanístic desmesurat en espais que requerien una protecció específica, pèrdua d’antics senders públics, etc.). No en podem acceptar cap més.


Nota 1- A la consulta ciutadana sobre la planta varen votar 280 veïns: 257 vots 'no a la planta', 8 a favor, 5 en blanc i 9 nuls.

Nota 2- Els pobles que proposem  per anar a Orís-Osona són Olot, Les Preses, La Vall d'en Bas, Sant Feliu de Pallerols, Les Planes d’Hostoles, Sant Aniol de Finestres i Santa Pau. Els pobles que proposem per continuar anant a l’abocador de la Mula de Beuda són Mieres, Sant Ferriol, Beuda, Maià de Montcal, Argelaguer, Sant Jaume de Llierca, Tortellà, Montagut i Oix, Sales de Llierca, Sant Joan les Fonts, Castellfollit de la Roca, Riudaura i La Vall de Bianya.