Ja fa dies que és sabut a Olot que l’Ajuntament de la nostra ciutat ha pres la decisió de tancar l’Escola Bressol de Sant Miquel, el qual és un servei públic de primer ordre. Els motius adduïts per part de l’equip de govern respon a tot un conjunt de criteris i consideracions, els quals no compartim sota cap mena de concepte.  Des del nostre punt de vista els arguments donats per aquelles i aquells regidors que diuen representar la voluntat popular no són vàlids i responen més que a qüestions de caire ideològic més que no pas d’eficiència.

En cap cas fent aquestes afirmacions volem fer demagògia, no. Tampoc volem obviar l’actual greu situació econòmica i social que estem patint fruit de tot un seguit de mesures preses per aquelles i aquells que estan liquidant l’Estat del benestar.  El que volem és aportar el nostre punt de vista a aquesta situació i posar damunt de la taula els autèntics objectius que s’amaguen rere les excuses de la manca de liquidat i finançament....

Estem compromesos en construir i fer realitat una ciutat on tothom, independentment del seu lloc de procedència o naixement, pugui conviure en pau. Es per aquest motiu que  diem  que el tancament d’una escola bressol, lluny de ser una solució en termes econòmics, és una mesura que suposa un pas més en la desaparició dels serveis públics.

La pregunta és la següent, perquè es tanca una llar d’infants?

Es ben sabut que la Generalitat de Catalunya ha retallat severament la partida pressupostària destinada a cobrir aquest servei. També és cert que amb els diners que s’hi destinen, els serveis tècnics d’educació de la ciutat al llarg dels darrers anys han fet mans i mànigues per pal·liar al màxim la situació i evitar plantejar mesures d’aquesta mena, fent una sèrie de propostes, tant a les mares i pares afectats com als i les professionals que hi treballen per tal de no arribar en cap cas a aquest fatídic moment on es planteja el tancament, per tant, és de justícia felicitar a totes les persones que han intentat de totes les formes que això no passés.

Es tanca una llar d’infants perquè l’oferta existent de places a la ciutat és força superior a la demanda. Com es pot observar, estem parlant sota criteris totalment econòmics.

Ens plantegem una altra pregunta: Perquè l’oferta de places a la ciutat és superior a la demanda? La resposta és molt fàcil: actualment hi ha moltes famílies que no poden dur  els seus fills i filles a les escoles bressol.

Alguna persona dirà: “però això no és possible, si l’Ajuntament diu que sobren places! Per això tanquen una escola bressol”. Doncs això no és així, i ens explicarem.

Ara ja fa uns anys que la Generalitat de Catalunya va traspassar la gestió de les escoles bressol als diferents ajuntaments del país. Això va suposar que el finançament i manteniment de les mateixes (personal, manteniment, despeses generals....) anés a càrrec dels municipis, els quals havien de rebre per part de la Generalitat una quantitat de diners per cada plaça.

El fet de que les escoles bressol passessin a ser gestionades per institucions més properes a cada realitat social es va presentar com una mesura que  havia d’augmentar la qualitat del sistema educatiu, prioritzant que els infants comencessin amb garanties el seu procés d’aprenentatge, ja que en teoria augmentarien les places ofertades d’escoles bressol a un preu assequible per a que les mares i pares poguessin dur a l’escola als infants més petits de 3 anys.

A la llarga s’ha vist que això no ha estat així. Traspassant la gestió de les escoles bressol als ajuntaments la Generalitat es va desprendre d’una càrrega econòmica important. Paral·lelament  la Generalitat al llarg dels darrers anys ha passat de pagar als municipis 1200 € per plaça ocupada a pagar 800 €. Aquesta reducció de les aportacions, per molt que es vulgui negar tant des d’alguns consistoris com des del Departament d’Ensenyament, ha tingut un impacte directe en la qualitat i l’accessibilitat a un servei que hauria de ser universal i gratuït.

D’entrada l’impacte més gran l’han patit els ajuntaments i els pares i mares que porten la mainada a les escoles bressol. Els municipis en la mesura de les seves possibilitats van haver de suplir la disminució de l’aportació econòmica de la Generalitat amb un augment de l’assignació de recursos propis dels municipis, mentre que es produïa un augment important del preu de la matricula d’aquest servei. En el cas d’Olot aquelles persones que volen dur el seu fill o filla a una escola bressol actualment han de pagar una quota mensual de 180€, xifra que fa d’aquest un servei de pagament al que només poden accedir els que s’ho poden permetre.

Però la disminució del finançament de les bressol per part de la Generalitat i les tensions econòmiques que pateixen els ajuntaments no només han provocat un augment del preu de la matricula, sinó que també han provocat que es redueixin les hores de treball dels equips educatius i per tant els horaris de prestació del servei, dificultant així la compatibilitat dels horaris de les escoles bressol amb els horaris laborals de les mares i pares.

A tot això s’ha d’entendre que en el context de crisi com l’actual fer front a una despesa com aquesta fa que moltes famílies optin per no dur els seus fills i filles a les escoles bressol. Per tant la qüestió no és que no hi hagi infants a la nostra ciutat. La qüestió és que les condicions imposades per les institucions des del punt de vista econòmic i d’incompatibilitat d’horaris dificulta molt l’accés a un servei que creiem que hauria de ser gratuït i universal.

És en aquest punt on denunciem que aquestes mesures només persegueixen un objectiu: provocar un canvi de model social en el que bona part dels serveis públics essencials passin a ser de gestió privada, prevalent per damunt dels drets socials els interessos privats, fet que no farà més que enfortir encara més a les elits de poder.

Per nosaltres l’equip de govern de l’Ajuntament d’Olot, integrat per Convergència i Unió i Reagrupament Independentista és còmplice total i absolut d’aquesta estratègia de caire neoliberal. Des de la CUP entenem que la situació a la que ha hagut de fer front l’Ajuntament no es ni era fàcil. Ara bé, enfront de la possibilitat de prendre mesures com aquestes creiem que cal una resposta que vagi més enllà del “no hi ha diners per a més” que està sentenciant els serveis públics del nostre país.

Tancar una escola bressol o una línia d’un determinat curs de qualsevol escola, únicament respon a una estratègia per afavorir notablement l’oferta privada, i així, desmuntar poc a poc l’educació pública, la qual, com a tot servei públic no genera cap benefici econòmic. Es més que evident que es volen lucrar fent negoci dels nostres drets socials adquirits al llarg de motls anys per les diverses lluites socials.

Des de la CUP creiem que cal trencar amb aquesta estratègia pròpia de la dreta més rància i, municipalment, crear sinèrgies per a fer pressió a les administracions superiors i d’altra banda, desenvolupar mesures polítiques que atenguin, per damunt de tot, els drets de totes les persones. No ens mereixem, com a olotins i olotines, un equip de govern que, malgrat les dificultats que pugui tenir per a gestionar els pressupostos, traslladi al poble els problemes generats per la classe política i les elits econòmiques, tant empresarials com financeres que, des de fa molt temps han fet negoci i tret benefici amb els drets, els recursos i els diners de totes i tots.

Es per aquest motiu que plantegem la necessitat de desenvolupar mesures que vagin a les arrels dels problemes. Ara més que mai és necessari donar solucions a les necessitats de la nostra ciutat. La CUP, com a organització municipalista, entén que els ajuntaments són la màxima representació del poble, i no d’una determinada opció de govern. Es per aquest motiu que defensem i defensarem que l’Ajuntament d’Olot:

• Traslladi al poble en tot moment l’estat de la situació financera del consistori, sigui quina sigui, i a més a més, si es genera una problemàtica concreta de gran abast i importància. Per aquest motiu creiem que s’han de crear eines informatives per acabar amb l’opacitat de les administracions públiques enfront de la població. No n’hi ha prou amb fer balanços de govern, calen audiències públiques constants, instar i fomentar la participació dels veïns i veïnes als plens, fer públics els pressupostos de l’Ajuntament...
   
  
• Vetlli per oferir uns serveis públics de qualitat i sense posar restriccions econòmiques per a la gran majoria de la població d’Olot.
   
  
• Potenciï la gestió dels serveis municipals de manera pública i no mitjançant empreses privades. Per exemple, la majoria d’escoles d’Olot tenen una cuina equipada, però per contra la gestió dels menjadors, que hauria de ser pública,  no ho és. Malgrat el servei depèn del Consell Comarcal de La Garrotxa, l’Ajuntament d’Olot hi té molt a dir.
   
  
• Generi processos participatius que permeten fer co-partícips al conjunt de la població de l’acció de governar. Creiem que ha arribat l’hora d’acabar amb el delegacionisme, en l’actualitat ja hi ha ajuntaments que funcionen així, i garanteixen la democràcia directa i total.
• Sigui capdavanter en la defensa del sector públic.

Només d’aquesta forma les que vivim dia a dia la pressió d’aquesta  estafa de crisi ens podrem sortir endavant, i potser a poc a poc, teixir una nova realitat, on  Olot sigui referent en cohesió social, igualtat de drets, gestió dels serveis públics... i no capdavantera en fires i mercats.